dissabte, 25 de juny del 2011

El vell pirata cansat i navegant a la deriva, va arribar a una illa deserta on hi va reconèixer les empremtes d'uns altres visitants anteriors. Pel que va deduir havien anat a buscar un tresor i, que un cop desenterrat, no els havia interessat. Els rastres de l'expedició encara eren visibles sobre la sorra de la platja. El cofre estava esperant, obert al bell mig de la platja, uns ulls oberts que el descobrissin. El vell pirata va ficar-hi el nas i ja no va poder oblidar mai el que hi va veure: un tresor de paraules.
Vell i cansat per haver viscut la vida desmesurada dels pirates, es va quedar a l'illa i cada dia es capbussava en el cofre per gaudir de les paraules.
24-06-11

2 comentaris:

  1. Bon pirata,
    vell i savi.
    Bona història.

    ResponElimina
  2. Quan hom va a la deriva sovint apareix un tresor... En el moment menys pensat, oi vell pirata? :-)

    ResponElimina