El fill de déu.

Després d'haver-lo negat per tercera vegada, es va descobrir la natura humana del fill de déu quan li va estampar, al seu amic, una plantofada en tota la cara mentre els romans se l'emportaven a construir la seva pròpia creu.

24-06-11

El vell pirata cansat i navegant a la deriva, va arribar a una illa deserta on hi va reconèixer les empremtes d'uns altres visitants anteriors. Pel que va deduir havien anat a buscar un tresor i, que un cop desenterrat, no els havia interessat. Els rastres de l'expedició encara eren visibles sobre la sorra de la platja. El cofre estava esperant, obert al bell mig de la platja, uns ulls oberts que el descobrissin. El vell pirata va ficar-hi el nas i ja no va poder oblidar mai el que hi va veure: un tresor de paraules.
Vell i cansat per haver viscut la vida desmesurada dels pirates, es va quedar a l'illa i cada dia es capbussava en el cofre per gaudir de les paraules.

24-06-11

Hamelin

Era una tarda calorosa d'estiu. Els nens jugaven en un parc infantil, hi havia dues colles que s'estaven en un racó, allunyats dels altres: Els primers deurien tenir entre nou i dotze anys, els segons una mica més grans. Mai ningú els havia vist al poble, segur que estaven de colònies o bé d'intercanvi amb alguna escola.

Una nena d'uns cinc anys es va apropar al més alt i ros i li va preguntar:

-Com et dius?

-Em dic Hans.

-D'on sou?

-D'Hamelin, va respondre ell sense pensar.

Va veure que havia ficat la pota quan va sentir les mirades, clavades com claus roents, dels seus companys.

-Del poble del flautista? -Li va tornar a preguntar ella.

-Si, bé d'a prop...

-Així ha estat el flautista el que us ha portat fins aquí?

La cara d'excitació de la nena anava en augment.

-Mama, mama! - va cridar.

En Hans es va acotar, i li va dir a cau d'orella:

-Això va passar fa molt de temps, nosaltres som uns altres nens...

-No pot ser. La meva mama m'ho va explicar ahir. On és el flautista? Per què esteu aquí? I la cova on viviu on està?

-Ja t'he dit que nosaltres no som aquests nens, mocosa de merda!- Li va etzibar el cada cop més nerviós Hans.

Ella ni se'l va escoltar i se'n va anar corrent i cridant pels descosits:

-Mama, mama, son els nens de Hamellin, els del flautista i les rates!!!!

La mare li va tornar a explicar que allò havia passat feia molt i molt de temps, que no era possible que fossin els mateixos nens. Va somriure cap on estava el grup de nanos. De fet si que ho semblaven sortits del conte: vestien d'una manera estranya i tots eren rossos i alts, d'aspecte germànic.

Es va emportar la seva petita mentre intentava convèncer-la que aquests nens eren uns altres nens. La nena no semblava gens convençuda i mentre marxaven anava girant la seva carona cap el cada cop més llunyà grup de nens i nenes rossos.

La mare va agafar més fort la ma menuda de la seva filla i, per fer-li oblidar la seva dèria, li va prometre que tot just arribessin a casa li posaria el dvd de les tres bessones i el flautista.

En Hans es va mirar tot el grup i els hi va dir:

-No em mireu així! Jo pensava que ja ningú explicava la nostra història.