tag:blogger.com,1999:blog-29948639587509519972024-03-13T18:54:56.317+01:00OSSIANOSSIANhttp://www.blogger.com/profile/05685833009506498886noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-2994863958750951997.post-69219217222930918082011-07-24T18:10:00.000+02:002011-07-24T18:10:34.317+02:00Mimetització<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Feia un munt de temps, tant com havia estat fora del poble, que no veia El Pep i la Sílvia, Els recordava de més joves, de molt més joves, quan havien començat a sortir, d'això en devia fer uns vint anys. Els veia arribar de lluny i els anava observant mentre s'apropaven a la terrassa on estava assegut.</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">El que més em va sorprendre no van ser les lògiques i previsibles empremtes produïdes pel pas del temps, si no el procés de mimetització que el temps i la convivència havia produït en ells. Els vaig veure de la mateixa alçada quan hagués jurat que ell sempre havia estat lleugerament més alt que ella, també semblaven d'una constitució i pes semblants; em va fer l'efecte que els quilos que havia perdut ella els havia guanyat ell. Caminàvem compassadament com si d'una desfilada militar es tractés i fins hi tot juraria que lluïen el mateix model d'ulleres. </div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Quan estaven suficientment a prop em vaig alçar per a saludar-los i convidar-los a seure per tal de parlar dels vells temps, i va ser aleshores quan vaig ser completament conscient de la magnitud d'aquell progrés mimètic, vaig ser incapaç de trobar cap diferència entre ells dos: </div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Eren completament iguals i si no hagués estat per la roba no hagués estat capaç de saber qui era el Pep i qui la Sílvia.</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">02-07-11</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>OSSIANhttp://www.blogger.com/profile/05685833009506498886noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2994863958750951997.post-45911885705951506562011-06-25T01:24:00.002+02:002011-06-25T01:24:26.857+02:00El fill de déu.<div style="margin-bottom: 0cm;">Després d'haver-lo negat per tercera vegada, es va descobrir la natura humana del fill de déu quan li va estampar, al seu amic, una plantofada en tota la cara mentre els romans se l'emportaven a construir la seva pròpia creu. </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">24-06-11</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>OSSIANhttp://www.blogger.com/profile/05685833009506498886noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2994863958750951997.post-80486162403351864352011-06-25T00:32:00.001+02:002011-06-25T00:41:43.002+02:00<div style="margin-bottom: 0cm;"><strong>El vell pirata cansat i navegant a la deriva, va arribar a una illa deserta on hi va reconèixer les empremtes d'uns altres visitants anteriors. Pel que va deduir havien anat a buscar un tresor i, que un cop desenterrat, no els havia interessat. Els rastres de l'expedició encara eren visibles sobre la sorra de la platja. El cofre estava esperant, obert al bell mig de la platja, uns ulls oberts que el descobrissin. El vell pirata va ficar-hi el nas i ja no va poder oblidar mai el que hi va veure: un tresor de paraules.</strong><br />
<strong>Vell i cansat per haver viscut la vida desmesurada dels pirates, es va quedar a l'illa i cada dia es capbussava en el cofre per gaudir de les paraules.</strong></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><strong>24-06-11</strong></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><strong><br />
</strong></div>OSSIANhttp://www.blogger.com/profile/05685833009506498886noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2994863958750951997.post-27505723259227999262011-06-08T21:10:00.000+02:002011-06-08T21:10:39.280+02:00Hamelin<div style="margin-bottom: 0cm;">Era una tarda calorosa d'estiu. Els nens jugaven en un parc infantil, hi havia dues colles que s'estaven en un racó, allunyats dels altres: Els primers deurien tenir entre nou i dotze anys, els segons una mica més grans. Mai ningú els havia vist al poble, segur que estaven de colònies o bé d'intercanvi amb alguna escola.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Una nena d'uns cinc anys es va apropar al més alt i ros i li va preguntar:</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Com et dius?</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Em dic Hans.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-D'on sou?</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-D'Hamelin, va respondre ell sense pensar.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Va veure que havia ficat la pota quan va sentir les mirades, clavades com claus roents, dels seus companys.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Del poble del flautista? -Li va tornar a preguntar ella.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Si, bé d'a prop... </div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Així ha estat el flautista el que us ha portat fins aquí?</div><div style="margin-bottom: 0cm;">La cara d'excitació de la nena anava en augment.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Mama, mama! - va cridar.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">En Hans es va acotar, i li va dir a cau d'orella:</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Això va passar fa molt de temps, nosaltres som uns altres nens...</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-No pot ser. La meva mama m'ho va explicar ahir. On és el flautista? Per què esteu aquí? I la cova on viviu on està?</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Ja t'he dit que nosaltres no som aquests nens, mocosa de merda!- Li va etzibar el cada cop més nerviós Hans.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Ella ni se'l va escoltar i se'n va anar corrent i cridant pels descosits:</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-Mama, mama, son els nens de Hamellin, els del flautista i les rates!!!!</div><div style="margin-bottom: 0cm;">La mare li va tornar a explicar que allò havia passat feia molt i molt de temps, que no era possible que fossin els mateixos nens. Va somriure cap on estava el grup de nanos. De fet si que ho semblaven sortits del conte: vestien d'una manera estranya i tots eren rossos i alts, d'aspecte germànic. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">Es va emportar la seva petita mentre intentava convèncer-la que aquests nens eren uns altres nens. La nena no semblava gens convençuda i mentre marxaven anava girant la seva carona cap el cada cop més llunyà grup de nens i nenes rossos.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">La mare va agafar més fort la ma menuda de la seva filla i, per fer-li oblidar la seva dèria, li va prometre que tot just arribessin a casa li posaria el dvd de les tres bessones i el flautista. </div><div style="margin-bottom: 0cm;">En Hans es va mirar tot el grup i els hi va dir:</div><div style="margin-bottom: 0cm;">-No em mireu així! Jo pensava que ja ningú explicava la nostra història.</div>OSSIANhttp://www.blogger.com/profile/05685833009506498886noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2994863958750951997.post-90413264356505655012011-05-19T01:20:00.000+02:002011-05-19T01:20:08.615+02:00Les bruixes es pentinen.Les bruixes<br />
es pentinen,<br />
amagades,<br />
darrere uns núvols,<br />
i no en saben el dol.<br />
<br />
Les bruixes,<br />
vestides de lluna<br />
i amb cants de sirena,<br />
atrauen navegants<br />
a la deriva.OSSIANhttp://www.blogger.com/profile/05685833009506498886noreply@blogger.com3